Sento vertigen, fástic, impoténcia, rábia i frustració. per un moment, se men va el cap i desitjo a la loveth totes les malalties venéries existents perqué, almenys, pugui contagiar els fills de puta capaços danar sen al llit al llit amb una nena de setze anys per trenta euros a la casa de campo i guadir així duna subtil forma de vengança. aquella va ser la meva primera tempesta mental. a partir daquella nit, i a mesura que mendinsava en les máfies de la prostitució, tota la meva personalitat i el meu esperit van ser estomacats una vegada i una altra, fins a pervertir se i convertir me en un individu ressentit i furiós. estúpid de mi, en aquell moment no podia ni imaginar que, menys dun any després, jo mateix seria capaç de negociar la compra de nenes indígenes de tretze anys per subhastar ne la virginitat als meus suposats prostíbuls espanyols.sí, antoni salas va tenir la sang freda dasseures i regatejar per aquestes nenes, empassant se la impoténcia i la cólera davant del fet que en el segle xxi sigui encara possible comprar i vendre persones per explotar les sexualment. peró volia demostrar ho.durant un any, lautor de diari dun skin sha fet passar per traficant de dones a la recerca de pistes de muntar el trencaclosques que descobreix aquest llibre: el del sórdid i miserable mercat del sexe.
