Vam néixer en una guerra, morirem en una altra, diu amb serenitat un dels personatges d aquests contes. de stalin a putin, la vida ha transcorregut, preciosa a escala individual, terrible a escala col·lectiva. i el vell aleksandr ivánovitx, nascut dins un tren l any 41, es refugia en un vagó llit el 2014 després que la seva ciutat hagi estat destruïda per un assaig militar. hereu de txékhov, maksim ossipov narra la vida russa, que també és la nostra avui dia: un tros d humanitat que va creure en la pau i torna a veure la guerra. el seu crit d ocell doméstic preserva la sensibilitat del nostre cor. nha dit svetlana aleksiévitx, premi nobel de literatura 2015: llegeixes els contes d ossipov i penses tota lestona com costa destimar lhome, és bell, és repugnant, és horrorós, peró per seguir sent humá cal estimar lo. fer te arribar a aixó només ho pot la gran literatura.
