Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si mestiguessin dient un compliment, una floreta. i perqué tenfades , noi, si jo volia alegrar te el dia , em va dir una vegada una senyora. durant ladolescéncia em molestava molt, mosltíssim, que, per una banda, no es deixés de gratar la nafra de la diferéncia estigmatitzant i, per laltra, se mintentés recompensar disfressant me dun europeu o, millor dit, dun quasi europeu. saïd el kadaoui va néixer al marroc el 1975 i viu a catalunya des dels set anys. ara dirigeix al seu fill elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, peró sobre tot dintel.ligéncia i esperit crític. una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més duna. el que fa més por de la persona diferent no és la seva diferéncia, sinó que sassembli a nosaltres. reconéixer aixó voldria dir que avui ets tu el foraster, peró demá ho podria ser jo.
