Barcelona 1700 ens presenta una societat urbana, la de la capital catalana de finals del segle xvii i inicis del xviii, diversa, molt dinámica económicament, connectada amb mig món grácies a una forta activitat comercial. era una societat plena destrangers, de catalans de fora de barcelona i de passavolants, força ben alimentada i apassionada pels dolços, marcada fortament per la religiositat peró abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc, i amb pinzellades duna sofisticació visible, per exemple, en uns vestits en qué triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins que lluïen una gran diversitat de flors. aquesta barcelona, próspera sense cap mena de dubte, va haver de patir directament, entre 1691 i 1714, lhorror de la guerra. si va tenir forces per resistir un setge llarg i terrible i capacitat per refer se prou de pressa després de lepisodi bél·lic, va ser grácies als fonaments, ben sólids, posats des de finals del segle xvi. per descomptat que, per continuar avançant, aquella societat no necessitava que una suposada racionalitzacióexterior vingués a obrir li els ulls i a marcar li, per la força, la direcció dun futur millor.
