Barcelona pot considerar se un prototipus de ciutat mediterrí nia europea amb una llarga tradició urbanística. com a tal, ha seguit un procés específic de formació histí²rica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, levolució per extensió més que per reforma, etc. qualsevol histí²ria urbanística inclou necessí riament un resum de lexperií¿ncia territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econí²mic. aquest llibre se centra en la construcció de barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint se de diverses fonts per a les seves diferents fases. el seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o daristí²crates que hi han produí»t grans avingudes i parcs. lescala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes daquestes intervencions en tan innovadores. entre elles destaquen els grans projectes que shan realitzat en ocasió desdeveniments molt especials, com lexposició universal de 1888, lexposició internacional dindústries elí¿ctriques de 1929 i els jocs olímpics de 1992. avui, al segle xxi, sobren noves perspectives grí cies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econí²mic ara que entrem en una fase postindustrial, en quí¿ els mitjans tenen una importí ncia creixent. es difícil determinar ne les repercussions espacials, perí² la histí²ria de lurbanisme a barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.
