Barcelona, 1950. una época fosca, trista, de falsa moral, dhipócrita acceptació de les convencions socials. una época en qué, malgrat tot, es podia gaudir duna vida fácil, regalada, si sescollien bé les amistats... i els amors. amami, alfredo, amami ens remet, óbviament, a la dame aux camélias, de dumas, i a la traviata, de verdi. les históries damor són universals, eternes. poden passar a parís, poden passar a casa nostra, al segle xix, al segle xx o en el futur. lamor (en majúscula, si us plau) no sap dépoques, ni de condicions socials ni dorientacions sexuals. lamor és cec i, sovint, ens fa ensopegar i prendre mal. aixó és el que els passa als amants de lobra, edgar, un pintor déxit, mantingut dun acabalat home de negocis, i jacob, un jove que tot just comença a descobrir el món. quan es té tot en contra, es pot lluitar o rendir se. per amor, es pot renunciar a lamor , es pregunten els protagonistes. que cadascú trobi en si mateix la resposta mentre escolta... amami, alfredo, amami quanto io tamo. addio!
