« les mans de lelliott eren molt grans, de palmes amples i carnoses i dits llargs de grans nusos. eren unes mans fortes, dissenyades per fer coses, per construir i crear, unes mans que haurien pogut servir per fer joies o ferrar cavalls i que resultaven perfectes per tocar el piano i acariciar una dona».al funeral del seu amant, la cláudia recorda com va conéixer leliott més de vint anys enrere, sent ella una adolescent. malgrat la diferéncia dedat que els separava, la cláudia i leliott es van veure arrossegats per una passió tan intensa com destructiva.quan dues décades després es retroben per casualitat, la cláudia viu una vida feliç amb un altre home. peró fins on pot arribar lombra del primer amor pot arrossegar ho tot com un riu que es desborda només sestima de veritat una sola vegada
