«a blau argila dentrada, diríem que els poemes són clars, diríem fins i tot que els entenem (amb les múltiples trampes que el verb entendre para als lectors ingenus). amb tot, intuïm que sens escapa alguna cosa essencial, que els versos amaguen una cara fosca, un revers indicible del qual només tenim notícia obliquament. som davant dun discurs travessat descletxes, buits, forats, pauses, espais en blanc... tan petits que resulten gairebé imperceptibles. hem dagusar lescolta, si volem sentir el que lautora no diu.» «la imaginació del lector es tenyeix immediatament de blau, sense necessitat que lautora hagi descriure, explícitament, la paraula blau (petites prerrogatives de la poesia).» «com largila, el llibre desperança castell deixa en lánima del lector un pósit admirable de veritat i vida.» gemma gorga, de lepíleg del llibre
