Aurora bertrana, amb les seves paraules, va fer el mĆ³n mĆ©s petit. la polinĆ©sia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. fins que aquesta periodista va salpar a papeete i va comenƧar a enviar les seves crĆ³niques doceania cap a espanya. va ser a finals de la dĆ©cada de 1920. bertrana, de trenta quatre anys, va arribar a aquell indret exĆ³tic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forƧosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada. viatjava perquĆ© buscava i perquĆ© fugia alhora. des que era una nena, llegia damagat a la biblioteca del seu avi: amb el poble no en tenia prou. escapava duna vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes per convertir la en una senyoreta com cal.
