«a finals dæestiu del 2007, la sandra, una noia de trenta sis anys amb paràlisi cerebral, va començar a pintar pedres imitant els nens que feien paradeta al passeig dæaltafulla. al mateix temps, jo, la seva mare, feia fotografies dæaquelles pedres amb fons diferents, buscant la màxima harmonia per a les pedres que la sandra anava pintant. el resultat eren uns quadres fantàstics que ben aviat van començar a despertar la curiositat de molta gent. des dæaquell moment, les pedres de la sandra han anat fent el seu camíà si en algun moment, al llarg de la vida de la sandra, algú ens hagués insinuat que arribaríem a fer un projecte comú com el que teniu avui a les mans, de ben segur que læhauríem pres per un eixelebrat. per. al costat de la sandra hem après que la paraula impossible no existeix i all. que ens semblava inabastable algunes vegades es fa realitat.» anna vila, del pr.leg del llibre. «ja fa temps que havíem parlat de la possibilitat que jo escrivís uns textos per a les pedres de la sandra i de fer ne un llibre. de sobte, he recordat que, dins la meva obra, he recorregut més dæuna vegada al haiku i a la tannka, aquestes formes estr.fiques de la poesia japonesa que, en unes poques síl·labes (disset per als haikus i trenta una per a la tannka), permeten de donar una impressió sintètica o crear una imatge a partir dæun estímul que, en aquest cas, serien les pedres de la sandra.» feliu formosa, del pr.leg del llibre.
